La sima de l’Ereta, té dues entrades la principal i el «Melic de
Pau» que es troben a un centenar de metres l’una de l’altra.
Nosaltres decidirem entrar pel melic de la muntanya, una baixada molt
tècnica amb almenys sis fraccionaments. L’entrada té forma de
sifó estret que de seguida deixa pas a l’escletxa vertical per on
es descendix. Els primers metres de la sima són molt estrets i
difícils, no hi ha on recolzar els peus i es massa estreta per
progressar en oposició al pujar. Poc a poc la sima es fa més ampla
i permet moure’s amb «comoditat». A -30 aproximadament no
trobàvem cap «spit» per muntar una instal·lació i continuar,
fins que ens adonarem que eren dos naturals, una columna i en
oposició una estalagmita per evitar un fregament de la corda
perillós. A -45m (aprox.) hi ha un pontet on es pot descansar abans
de continuar la baixada. Este pontet vist des de baix és tan fi com
el paper de fumar... però aguanta. A partir d’ací va ser una
baixada còmoda.
Els últims dos metres els férem descendint per oposició, va ser
molt divertit. Una volta baix vàrem continuar caminant per baixar a
la cota més fonda, Carlos Salsa (què és una màquina) va anar
primer i s’encarregava de la seguretat de les maniobres. Cal
destacar que verem una granota a -80 m (és increïble com poden
sobreviure eixos bitxos, en una cova, sense llum).No poguérem baixar
al fons del tot, ja que havíem sobrepassat el temps que havíem
decidit romandre a l’Ereta.
La tornada no té cap misteri, va ser relativament fàcil fins que
aplegarem als últims tres metres que com s’ha comentat abans, la
sima es fa cada cop més estreta. Les maniobres per pujar amb el puny
resulten complicades ja que no pots doblegar la cama, sols
lateralment.
Quan finalment eixirem a les 6:30, ja era completament fosc. La qual
cosa ens va permetre admirar un cel ple d’estrelles, i patir un
ensurt quan un mussol, que estava vora camí va cridar i va sortir
volant com ànima que fuig del dimoni. En definitiva va ser una
experiència esportiva intensa i molt gratificant.
Redacción y fotos: Salvador Ricardo