El divendres 23, Carlos «Salsa», Alberto Llabata i Salva Ibáñez ens encaminarem a la a Sima del Diablo (per suposat després d’haver fet una visita a un forn pastisseria del poble, respectant la nostra tradició de l’ermorzarot), pensant que anàvem a trobar-nos una sima menuda i sense moltes expectatives.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHfzsqCV7fdAX8AYSC19F1h57NBSZZrorV4X1uXLLaJyyGxz_qDQPMPbZtILyc1yKKsPGdc_WXqdVIU_84AW6CKuF3I08Qms03ewDtjWGVCSzHOBczR5AQq8zxSGm5ixmr6gb5MWAIy8Dw/s320/1.jpg)
L’entrada i sortida de la sima és relativament còmoda i la profunditat total no supera els 60 metres. Una volta s’aplega a la divisió de la cova en dos ramals, es té la possibilitat d’accedir a la part més profunda per un pou, en un dels ramals, per l’altre es endinsant-se per diversos camins entre gateres, que a més a més connecten un ramal a l’altre.
Estes gateres són estretes en algun punt, però resulta divertit passar-les. Una volta s’han superat, s’obrin diverses estances amb formacions d’estalactites i estalagmites, perles, banderes de diverses tonalitats, excèntriques etc. Al meu parèixer és quasi tan xula com la Sima Gòtica, amb els afegits de les gateres laberíntiques.
No explorarem tots els raconets i gateres que ixen de les diferents estances, ja que aplegàvem tard a la paella... però sens dubte tornarem a esta cova que ens ha resultat sorprenent i no deixarem foradet per mirar (sobretot si venen Carlos i Alberto que com no tenen panxeta segur que caben per eixos foradets...).
Molt recomanable.
Redacción: Salva
0 comentarios:
Publicar un comentario