sábado, 26 de mayo de 2018

Barranco de Bujete, Cortes de Pallás.

El dissabte 26 de maig (un dia abans que ploguera... cason dena...) , ens plantarem en Cortes de Pallas, Andrés, Rober, Ivan Roig, José Dolz i jo (Salva), per a fer un barranc de col·leccionista, el Bujete.
Després de mil voltes i revoltes que fa la carretera des de Bunyol a Cortes, pararem a fer un esmorzaret per llevar-nos el mareig i assentar l’estómac, després anàrem al barranc a baixar l’esmorzar... hehehe. 

El començament del barranc estava sec del tot, excepte alguns tolls d’aigua estancada, als quals evitarem mullar-nos; de fet per no entrar als bassals fangosos, evitàrem els primers ràpels (molt menuts) per la vora dreta.



El paisatge és prou salvatge, es nota que este barranc el fa molt poca gent o menys.
Els dos ràpels que paguen la pena, també estaven secs, una llàstima, donat que la bellesa del paratge bé mereix una visita, la falta d’aigua li resta diversió al barranc.





















En un dels dos ràpels de 35, hi havia un toll d’aigua insalvable i generosament Andrés es va oferir a posar-se el neoprè i fer un guiat per a que la resta no caiguérem a l’aigua estancada, encara que algun que altre  company va estar gravant amb el mòbil per si de cas la corda es destensava i anàvem de cul al clot. 























La sortida del barranc va ser el més entretingut.


S’ix per un dels penya-segats que donen forma al pantà de Cortes, per una sendera enmig de la paret vertical. Es pot admirar el pantà, algunes runes de la construcció de la presa, les cabres que defugen del contacte humà i les aus rapinyaires que nien als penya-segats.





















La via ferrada de sortida solament té un tram (les referències que teníem deien que n’hi havia dos, però no és així). Algunes de les grapes de la via, estan un poc soltes, almenys dues s’han caigut i són tan fines que semblava que es doblegaven del pes, a més hi ha grans roques soltes que aparenten fermes, d’on t’agafes o recolzes el peu de manera instintiva amb el perill de tirar-les avall al cap d’una companya o company.







Finalment quan aplegarem a dalt, ens trobarem amb la sorpresa que l’accés a la pista forestal està tancat i haguérem de caminar entre argelagues, i branques cremades (que ens deixaren les cames boniques del tot...) fins trobar una part de la tanca tombada per on es pot accedir a la pista forestal.















Després de tres hores estàvem al cotxe, satisfets i amb ganes de prendre una cerveseta (o coca-cola light).




Track completo

Redacción: Salva

0 comentarios: