sábado, 24 de marzo de 2018

Sima del Sabinoso

Com haguérem d’anul·lar la sortida als Ports, per mal temps, es decidí fer una sima més propera, la sima Sabinoso en Altura. Esta sima té una profunditat de -118 metres, i el més destacable és un passamans de 20 metres aproximadament més deu metres horitzontals de progressió en oposició sense passamans. 

Ens va costar un poc trobar la boca de la sima, encara que està marcada per un mulló. L’entrada és ampla i cal desgrimpar un parell de metres fins a la capçalera. En capçalera comença el primer tram d’uns 15 metres, amb alguns fregaments que cal tenir en consideració i passos estrets. En la primera cartel·la, s’obrin tres vies; nosaltres decidirem optar per fer la tercera, que baixa a la màxima profunditat. 
Després de superar sis metres en oposició de no molta dificultat, Arturo instal·là el passamans de quasi 20 metres. El passamans es pot iniciar just en la base del pou de 15m. en un natural prop del terra como a reassegurança i un metro més endavant hi ha un spit (que és el que s’utilitza per a la via 2) que serà el primer ancoratge del passamans. Continuant en oposició uns 6 metres es troba el següent punt del passamans. Per a fer-ho així, es necessita una corda de 35m. D’iniciar el passamans després d’eixos 6m. en oposició, que es como ho férem nosaltres, servirà una corda de 20m. apurant-la bé. 
i accedirem a una saleta, per on calgué escalar tres metres i passar per una gatera fins una sala més gran d’on partia la via 3. Arturo, ja deia que «esta sima es más bien deportiva» que en el llenguatge arturià (açò m’ha costat de comprendre dos anys i tres simes) significa «una sima refotuda i lletja com el cul d’un mico» i també digué «no creo que sea muy visitada» que vol dir «com es tan lletja i refotuda no ve ni el tato, així que no esperes instal·lacions en bon estat». Com hem dit , les instal·lacions de la tercera via estaven en mal estat o eren inexistents, tot era buscar possibles naturals però ni així... i la sima era cada volta més estreta, tan estreta que en un moment donat Raimón va dir que ell no podia continuar (si Raimon diu que no pot continuar, és que per ahí no passa ni Deu). Probablement havíem arribat a entre -80 o -90 segons la topo. Així que desistirem de continuar (jo feia mitja hora que anava ploriquejant pels racons dient «jo igual no continue més... és molt estret? ...hola? ...No em deixeu¡¡¡». 

Pujar per l’estreta fractura, no va resultar tan difícil com podia parèixer, però certament no era còmode. No és una sima per gent que novençana, però és prou entretinguda i cal dir que el passamans està xulo, a més, d’este passamans he eixit jo sol, sense que tinguérem que treure’m (molt ben fet Salva... gràcies Salva ...campió, si no m’anime jo...). 
Per futures visites cal tindre en compte el mal estat de les instal·lacions, i que les parets en determinats llocs es desfan del fregament de la corda, provocant caigudes de pedres, algunes de considerable grandària. 

Sens dubte el millor de la sortida ha estat poder compartir i aprendre de dos grans de l’espeleologia del nostre club. Gràcies Arturo i Raimon.

El Grup-Alfa ens ofereix el track de la cavitat partint des de la localitat de Llíria.

Redaccio: Salva

0 comentarios: